Comparació d'adolescents per genère sobre la seua representació de les relacions objectals

Lucía Civera

1. INTRODUCCIÓ

La Síndrome d'Asperger (SA) s'inclou dins del Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), es caracteritza per dificultats en les relacions socials, manca de comunicació i comprensió empàtica, i per interessos restringits (Volkmar & Klin, 2000).

Encara que s'ha donat un augment en l'última dècada del nombre de menors diagnosticats de TEA, s'ha produït una bretxa de gènere significativa en la identificació de formes més suaus, com l'autisme d'alt funcionament i SA (Wilkinson, 2008). Les estadístiques indiquen que, tot i que els nois es deriven i són identificats en major nombre, no és el cas de les noies (Attwood, 2006 ; Ehlers & Gillberg, 1993; Wagner, 2006) . La proporció és de 1O:1, pero les investigacions epidemiologiques de TEA apunten que la relació devia ser 4:1. Per exemple, les referències d'avaluacions per a nois són deu vegades més elevades que per a noies (Attwood, 2006). Les noies són diagnosticades tant de TEA com SA a edats més avançades que ells (Goin-Kochel, Mackintosh, & Meyers, 2006) , els nois solen ser diagnosticats en primaria, mentre que les noies ja a l'institut (Attwood, 2019).

Aquesta diferencia de sexe obre la porta a serioses qüestions, ja que moltes noies estudiants amb SA són passades per alt i no reben els serveis i suports educatius adequats. No fer un diagnostic o fer-ho tard té certes conseqüències , com ara l'aïllament social, el rebuig dels companys, baixes qualificacions, un major risc de pitjor salut mental i angoixa del comportament , com l'ansietat i la depressió durant !'adolescencia i la vida adulta (Wilkinson, 2008).

La resposta al perquè d'un diagnostic tan tarda en les noies potseres troba en les diferencies específiques de gènere, les quals poden tenir un impacte significatiu en les pràctiques d'identificació i en la prestació de serveis educatius per a nens, i sobretot nenes amb TEA (Thompson, Caruso, & Ellerbeck, 2003)

Al manual DSM-V, el SA apareix dins l'apartat de Trastorns del neurodesenvolupament, abans coneguts com a Trastonsinfantils. Els símptomes descrits en ell es categoritzen en dos blocs: "deficiencies en la comunicació social"(els problemes socials i de comunicació es combinen) i "els comportaments restringits i repetitius". Segons el manual, per al seu diagnòstic "els símptomes deuen estar presents desde la infancia precoç, encara que poden no manifestar-se plenament fins que la limitació de les capacitats impedei xi la resposta a les exigencies socials" (DSM-V).

1.1. CARACTERÍSTIQUES DE LES NOIES AMB SA

Les darreres investigacions suggereixen que les noies presenten un perfil diferent dels nois, el qua] no és reconegut com a TEA (Thompson, Caruso i Ellerbeck , 2003) . La socialització del rol de gènere és imprescindible per entendre per que les noies amb SA estan sent poc diagnòsticades (Faherty, 2006). De la mateixa manera que les dones es socialitzen de forma diferent, s'esta comenc;:ant a estudiar que les noies TEA no manifesten els mateixos patrons de comportament que els típics masculins (Bashe i Kirby, 2005). Les noies d'alt funcionament tenen menys interessos restringits, millors habilitats, millors habilitats del llenguatge i de la comunicació, i menys hiperactivitat i agressió que els nois (Gillberg i Coleman, 2000).

Respecte a les característiques de les noies amb SA, es podría dir que semblen camaleòniques . S'ha trobat que les infantes tenen una sociabilitat superficial, pero amb manca d'identitat social. És a dir, són capaces d'ocultar aquesta manca observant i imitant a les nenes de la seva edat la manera de parlar, la gesticulació i inclús el caràcter d'una persona en concret, amagant l'ansietat i l'estrès que pot provocar les situacions socials. Això fa que durant l'escolaritat passen desapercebudes, ja que mostren un comportament menys disruptiu :

"si sóc molt, molt bona, li agradaré a la gent i tots estarem bé". Amb el temps traben que aquesta afirmació no és correcta, més aviat al contrari, el grup sol deixar de costat al qui accepta qualsevol petició, és facil de "dominar". El següent pas que donen és que si es queden callades, ningú els molesta (Attwood, 2019).

Una altra característica de les noies SA és que s'identifiquen en majar mesura més facilment amb els nens de la seva edat escolar, perquè les xiquetes tenen més normes socials que s'han de seguir, xafardegen més i no els hi agrada embrutar-se, elles salen ser més dolentes en el grup d'iguals. Al contrari, els xiquets es centren en només tenir diversió, són més actius, juguen a jocs mecanics, com joguines de cotxes i trens. Les nenes SA tendeixen a ser excessives amb l 'afecte, o evitatives. No comparteixen activitats socials, i salen tenir una amiga/amic, que els guia en l'aprenentatge dels rituals socials (Attwood, 2019).

Entre els interessos de les noies trobem que tenen preferencia per les nines amb l'objectiu de reproduir i descodificar situacions socials que en el seu dia a dia no acaben de comprendre, ja que sí que tenendesitjos d 'aconseguir amistats, i a !'adolescencia es qüestionen pel "self ' Uo), cercant una resposta al per que de la seva diferencia respecte a la resta de companyes.

1.2.REVISIÓ TEÓRICA

Actualment l'equip de Tony Attwood està realitzant diferents investigacions sobre les relacions d 'amistat i sobre les experiencies i expectatives socials en adolescents TEA d 'alt funcionament (Annex 1). A la Universitat de Bolton s'esta realitzant la primera investigació amb població entre 6 i 16 anys sobre tretsautístics d'alt funcionament en nois i noies, amb la hipótesi de si fins al moment s'ha diagnosticat amb trets observats en nois, pero no estudiats o observats en noies, i si també podría existir homes amb una caracterització femenina d'aquestes condicions.

Les investigacions sobre SA respecte a les habilitats socials no solen fer diferencies de gènere. S'ha començata estudiar la manca d'aquestes habilitats mitjançant narratives. Els resultat sobtinguts apunten al fet que efectivament estudiants SA obtenen pitjors puntuacions en les inferències de l'estatmental (Kauschke, van der Beek, Kamp­ Becker, 2016), l'adequació de les solucions en conflictes interpersonals (Bonet, Vives, Fernández-Parra , Calero, García-Martín , 2010).

En un estudi on es comparava la narrativa entre nois i noies SA amb un grup control, es va trobarque les noies verbalitzaven i motivaven els estats interns amb més freqüencia que els nois, i els dos grups es van quedar enrere típicament en producció de paraules afectives(Kauschke, van der Beek, Kamp-Becker , 2016).

Amb la intenció d'investigar sobre la representació que tenen els nois i noies amb SA es proposa fer-homitjan9ant el Test de les Relacions Objectals (TRO) de Phillipson. La Teoría de les Relacions Objectals descrita per Melanie Klein (1948) i Fairbairn (1952) defensa que les relacions objectalses donen tant en el món intem com a l'extern, i aquest primer determina com seran les relacions amb l'ambient que envolta a la persona (Caride, 2013). S'entén com "objecte", segons el que va explicar Klein (1926):"els infants formen relacions amb el món extern dirigint cap als objectes dels quals s'obté plaer la libido originalment apegada exclusivament al propi jo del nen. La relació del nen amb aquests objectes, siguin vius o inanimats, és en primer lloc narcisista. No obstant això, és d'aquesta forma que els nens arriben a tenir relacions amb la realitat".

Continuant amb la teoría de les Relacions Objectals, les relacions d'objecte primàries queden marcades en el món intern de l'infant, sempre estan presents intentant manifestar-se en forma de plaer, contradient conductes socialment acceptades . Aquestes relacions primaries influeixen en la manera de percebre el nostre món i el que passa en ell (Klein, 1926).

Phillipson pretén amb el TRO avaluar si la forma de percebre el món és congruent amb la manera de gestionar les relacions humanes, que a la vegada depèn de com maneja les seves relacions primerenques . La forma en què un subjecte es relaciona amb la gent és un intent de conciliar dos sistemes de relacions objectals. Per una banda les inconscients reprimides durant la seva infantesa, i per altra les experiencies relacionals acumulades des de llavors.

Han sigut molt poques les publicacions trobades cercant "Asperger Syndrome and objects relationst heory" (Síndrome d'Asperger i Teoría de les relacions objectals"), i menys encara sobre adolescencia o comparació de nois i noies.

Vist que les noies SA presenten una expressió dels trets, en concret de les habilitats socials, diferents de les que fins ara s'han entès com típicament TEA i que ara s'està estudiant que potser són "tipicament TEA masculins" (excloent els femenins) i que poc ha sigut estudiat des d'una versant psicoanalítica, la hipòtesi que es planteja es, si les noies diagnosticades de Sindrome d'Asperger tenen millors representacions de les relacions objectals que es nois i com a conseqüència, millors habilitats socials.

2. METODOLOGIA 1 INSTRUMENTS

2.1.SUBJECTES

Els criteris d'inclusió dels participants van ser: a) tenir diagnostic TEA, b) tenir entre 14 i 19 anys, e) tenir un bon nivell intel.lectual. Els subjectes són un noi i una noia. A continuació presentarem breument els dos participants als quals nomenarem com Osear i Ana. L'Óscarté 16 anys, estudia tercer d'ESO. Va rebre el diagnòstic de TEA quan tenia 8 anys. Té un germa majar, de família amb nivell socioeconomic mig-alt. L'Ana té 18 anys, estudia primer de Batxillerat a distanàcia. Té el diagnòstic de TEA des dels 14 anys. Té una germana més gran que ja no viu a casa.

2.2. INSTRUMENTS QUE S'APLIQUEN

L'instrument aplicat és el Test de les Relacions Objectals de Phillipson (TRO). Aquest test és una prova projectiva d'estimulació gràfica verbal individual dissenyada per a adolescents i adults. Va ser inventat a partir d'altres instruments semblants que són el TAT de Murray i el Rorschach . Del TAT va basar la utilització de material pictoric i la producció d'histories les quals es vinculen directament amb la relació entre persones i la manera en que el subjecte percep les situacions de relacions humanes i el paper que juga en elles. Per la seva part el Rorschach emfatitza en la peculiaritat de la percepció del subjecte davant el material que se li presenta .

Al TRO hi ha tretze lamines, dotze representen situacions de relacions objectals, dividides en 3 series de 4 lamines cadascuna , i l'última està en blanc. A les tres series les situacions ha.siguesde relacions object als varíen quant a Contingut de Realitat i Context de Realitat o Clima Emocional, pero el Continguthuma es manté,ja que cada imatge representa una relació objectalbasica, com ara situacions unipersonales, bipersonals, tripersonals i grupals que han de ser interpretades.

A la serie A hi ha poc Contingut de Realitat, es mobilitzen les relacions primerenques de dependencia, necessitat d'afecte i seguretat. A la B es dóna alt Contextde Realitat, el contrast de blancs i negres emfatitzen la relació de fantasía amb objectes amena9adors. A la serie C hi ha més detalls que a les anteriors, escenaris rics de contingut i amb color, donen un aspecte més realistaamb més semblants de vida.

Durant la prova el participant ha de contestar inventant una historia"imaginant que pot representar , que podría estar passant, que ha passat abans i que passara amb elles en el futur" (Phillipson, 1981)

2.3. HIPÓTESIS A CORRABORAR U OBJECTIUS

La hipótesi que es planteja és si les noies diagnosticades de Síndrome d'Asperger tenen millors representacions de les relacions objectals que els nois, i per tant, millors habilitats socials.

2.4.PROCEDIMENT

Es va contactar primer amb les famílies a través de la Fundació Friends, la qual dóna suport tant academic com lúdic a adolescents, joves i adults TEA d'alt funcionament. Se'ls hi va explicar l'objectiu d'investigació , el temps de duració, i l'instrument utilitzat , i es preguntava pels criteris. En cas del noi es va contactar amb dues famílies abans de donar amb la família de l'Óscar, que no complienalgun dels requisits; i en el cas de la noia es va contactar previament amb les families

d 'altres quatre noies.

Un cop acceptaven la participació es realitzà la prova, frrrnant abans el Consentiment Informat. La prova va durar una hora aproximadament en ambdós casos. En primer lloc es feien una serie de qüestions sobre el/la participant (edat, estudis, família, interessos) , i a continuació es mostraven les làmines.

3. RESULTATS

A continuació es presenta els resultats obtinguts de les histories relatades pels dos participants arran de les lamines a través d'una tabulació objectiva proposada per la Dra. Veccia (2016) (annex 7.2)

Tot seguit es dóna pas a la descripció dels resultats obtinguts segons els quatre criteris establerts per Phillipson (annex 7.3.).

Tabla del TRO

A. LA PERCEPCIÓ

Aquest criteri conté la informació sobre el CR (Contingut de Realitat: ambient físic), CE (Context Emocional:clima emocional) i CH (Contingut Huma: les figures humanes). S'obté mitjarnçant el criteri II. Manifestació d'afectes i estats d'anims i III. Grau de complexitat de la representació de persones.

Contingut de Realitat:ambdós participants coincideixen en fer referencia al CR només a la serie C en dues lamines (12-Cl i 3-C3),que és la serie amb més detalls, escenaris rics de contingut que donen un aspecte més realista .

Context Emocional: així com a les respostesde l'Óscar es troba variabilitat en la manifestació dels afectes i estats d'ànims(III), una vegada de manera directa, una majoria a través del context, i algunes en que no hi ha cap mena de manifestació, als resultats de l'Ana en totes les histories s'esdevé de manera indirecta.

Contingut Humà: El grau de complexitat de la representació de persones(III) a la serie A per a l'Óscar es cap (3) i baixa (1), a la serie B cap (2) i baixa (2), i a la serie C cap (2) i baixa(3). Així podem veure que hi ha practicament igualtat de proporció de cap grau de complexitat (7) i de baix (6). En el cas de I'Ana a la Serie A es baixa (2) i mitjana (2), a la serie B baixa (3) i mitjana (1), i a la serie C baixa (2) i alta (2). Així podem veure que hi ha més proporció de grau de complexitat baix (7), tot i que combinat amb mitjana (3) i alta (2).

B. L'APERCEPCIÓ

L'Òscar va diferir fins en 5 ocasions en nombre de personatges del Clixé, i l 'Ana va coincidir en la majoria de làmines . Ambdós coincideixen en la lamina 5AG, 6Bl i a la 11C2. És cridaner com aquestes tres lamines es troben íntimament relacionades quant a la relació amb la carenciade recursos joics adaptatius, com ara creativitat, sublimació, reparació), i abandona d'alguna maneral 'existencia de la desmentida com a defensa basica. Es desplaçael mecanisme de renegació del Context de Realitat al Contingut Humà

C. EL CONTINGUT DE RELACIONS OBJETALES(RO):

Respecte a les interaccions(IV), en primer lloc cal destacar que als relats de l 'Ana (18) es van donar més varietat d'interaccions que a les d'Óscar (13).

Les · interaccions relatadesper l'Óscar són 3 d'acostament (1 dependencia gratificant, 1 dependencia frustrant i altra de cooperació gratificant), i 2 d'allunyament (fugida i separació). A la serie B es donen 2 interaccions d'acostament (1 dependencia gratificant i 1 de control), i 2 interaccions d'allunyament(de replegament). A la serie C només una interacció d'acostament (cooperació gratificant) , i 3 d'allunyament (replegament, i 2 de fugida).

Als relats de l'Ana de la serie A són 4 interaccions d'acostament (2 d'agressió unilateral , una de cooperació gratificant i l'altra de control), i 1 d'allunyament (separació). A la serie B es donen 5 interaccions d'acostament (aguait, 2 de cooperació gratificant, agressió unilateral ide control), i 2 interaccions d'allunyament (de fugida i de replegament) . A la serie C només 2 interaccions d'acostament (cooperació gratificant i control), i 3. d'allunyament (mort, abandó i fugida).

Als relats de l 'Óscar les interaccions són quasi equilibrats: 6 d'acostament i 7 d'allunyament. Al contrari, als de l'Ana les interaccions són més d'acostament (11) que d'allunyament (7), encara que hi ha més de "negatives"(6: 3 agressió unilateral, 3 control, aguait) que "positives "(4 de cooperació gratificant) .

Les respostes d'ambdós participants només coincideixen (i parcialment) a les lamines 8 A3, 4 B3, 10 BG, i 7CG

Respecte a les metes (V), també es dona més varietat en el cas de l'Ana (17) que en el de l'Óscar (14). Cal destacar que l 'Óscar va resoldreamb més freqüencia metes "constructives per a si mateix" (9) que l'Ana(6), peroa la resta va ser l'Ana que va resoldre més.

En aquest criteri coincideixen parcialment en les seves respostes a les lamines 2 A2, 8 A3, 12 Cl , 3 C3, 7 CG, i coincideixen totalment a la 9B2, l OBG.

S'obvien la publicació de les taules de Interaccions i Metes.

D. L'ESTRUCTURA DE LA HISTORIA

Un cop més es repeteix la dinàmica, que a les respostes de l'Óscar es dóna molt menys conflicte (3), envers l 'Ana (12). Al desenlla9 hi ha més igualtat.

En aquest criteri coincideixen parcialment en les seves respostes a les lamines 2 A2, 8 A3, 12 Cl , 3 C3, 7 CG, i coincideixen totalment a la 9B2, l OBG.

D. L'ESTRUCTURA DE LA HISTORIA

Un cop més es repeteix la dinàmica, que a les respostes de l'Óscar es dóna molt menys conflicte (3), envers l 'Ana (12). Al desenlla9 hi ha més igualtat.

Per últim,pel que fa als temps conjugats (VII),en aquesta ocasió es dóna més varietat en les conjugacions emprades per l'Òscar que en les d'Ana. L'Òscar va relatar en més proporció en present (8), pero també en passat(2) i en futur (2). L'Ana va relatar molt més en present(11) i en passat (3).

4. DISCUSSIÓ

Els resultats obtinguts en aquest estudi confirmen l'existencia de diferències entre nois i noies amb SA quant a la representació de les relacions interpersonals. Per tant, la hipótesi plantejada que les noies SA tenen millors representacions de les relacions objectals que els nois, i en conseqüència, millors habilitats socials queda corroborada.

A través de l'anàlisi dels relats s'ha pogut observar grans diferències entre els dos participants,tot i amb algunes similituds fonamentals. Sobre les similituds, ambdós coincideixen en relatar histories més complexes a la serie B que a la A, i més a la C que a les anteriors, ja que s'inclouen més informació del Contingut de Realitat (tenen més detalls que a les anteriors, escenaris rics de contingut i amb color, donen un aspecte més realista amb més semblança de vida, permeten entre veure la capacitat per a contenir les seves propies emocions i impulsos). Aquest aspecte també influeixen el tipus d'interacció que relaten a la historia, on també es veu com a major nivell de complexitat més interaccions de distanciament s'adonen

Respecte a les diferencies,en primer lloc cal ressaltar la diferencia de longitud i complexitat dels relats. Les d'Ana eren més llargs, i amb molta més descripció que els de l 'Óscar. Així mateix, la forma d'estructurar els relats del noi va ser més semblant entre elles que les de la noia, que segons el tipus de lamina i si li movía aspectes inconscients més profunds,relatava una historia més complexa.

Per exemple, l'Óscar relata histories més complexes a les lamines grupals de les tres series que a la resta. A més, en la majoria de relats el personatge principal és un observador, és un agent passiu que per circumstancies externes li passen coses o presencia escenes que no deuria, i que comporten unes conseqüencies (dolentes en molts casos).Per contra, els personatges inventats per l'Ana són tot l'oposat, són persones activesa la seva vida, que prenen decisions si son conseqüents amb elles,busquen maneres de solucionar-ho, i si no es pot, s'ho prenen amb calma. La serie A propicia que "es mobilitzen ansietats de les relacions primerenques de dependencia, necessitat d'afecte i seguretat;davant de situacions molt regressives que el fan sentir desprotegit, tendeix a sentir-se perseguit, confós o deprimit i les seves defenses són la negació maníaca, evitació fòbica, no hi ha defenses, etc." Tan sols als relats de l'Ana coincideix amb aquests indicadors.

Al Context Emocional trobem diferencies quant a la forma de donar a entendre les emocions. L'Óscar ho fa amb més freqüència a través del context i de manera molt subtil, i l'Ana a través dels personatges amb emocions prou intenses. A la descripció dels personatges també l'Ana ho fa amb més detall en més ocasions que l'Òscar

Al criteri que més coincideixen els participants és al de les metes de les accions dels personatges, tot i que en el cas de l 'Óscar es donen en més quantitat metes tant constructives com destructives "per a si mateix'' i l'Ana més constructives "per a si mateix", pero més destructives "per als altres". Pel que fa a !'estructura de la historia,l'Óscar relata menys quantitat de conflictes que l 'Ana, la qual cosa es pot explicar pel fet que també és inferior el nombre d'interaccions.

S'ha de tenir en compte que aquest estudi només compta amb la participació de dos subjectes, un de cada sexe, pel que no es pot generalitzar de cap manera els resultats . Seria molt interessant comprovar aquesta mateixa hipòtesi en un grup de participants més ample. A més, es deuria afegir com a criteris d 'inclusió tenir uns nivellsintel-lectual, de relacions socials i d'afectació de simptomatologia TEA similars. Aquest estudi segueix la mateixa línia de trobaments que els exposats anteriorment, que és la possible diferencia de gènere el que fa que els símptomes del TEA i SA en nois i noies sigui distinta, i per tant que hi hagi una divergencia tan important en l'edat en que es diagnostica i en que es comenc;a el tractament d'intervenció terapeutica

Una de les aportacions d 'aquesta recerca al camp de la investigació de SA a destacar pot ser mostrar que es pot fer investigació des d'una perspectiva psicoanalítica , unint conceptes d'una branca i l'altra de la psicologia per tenir una perspectiva més ampla de la tematica, i comprovar que moltes vegades repetim el mateix concepte amb diferents nomenclatures

En línies generals s'ha acomplert el que s'esperava, confirmar la hipotesiplantejada. Tot i que el procés ha sigut molt més complex de l'esperat, principalment en relació amb l'instrument escollit,el TRO.

S'ometen la publicació de les taules de conflictes, desenllaços i tipus de desenllaç.

5. CONCLUSIONS

L'objectiu de la investigació ha estat comprovar si els nois i les noies diagnosticades amb SA tenen similars o diferents tipus de relacions objectals, la qual cosa ajuda a desenvolupar les habilitats socials a l'hora d'establir vincles amb altres persones fóra de l'ambit primerenc.Per a la valoració de les relacions objectals de cadascú s'ha fet servir el Test de les Relacions Objectals de Phillipson , que ha permes coneixer amb més profunditat la manera en què perceben el món que els envolta i el tipus de relació que estableixen

Tot i que en un primer moment de recerca sobre el test semblava que es disposava d 'informació suficient per a la seua utilització, a l'hora de realitzar les correccions s'han trobat dificultats importants i diversos mètodes de correcció. Finalment es va escollir la proposta de Caride juntament amb la tabulació de la Dra. Veccia. Amb aquesta experiencia s'ha demostrat la informació tan ampla i útil que es pot treure dels tests projectius , en concret del TRO, i alhora la complexitat que comporten i la necessitat de realitzar una revisió dels instruments i la metodologia d'extreure els resultats

A més a més, cal ressaltar que les conclusions obtingudes en aquest estudi no són de cap manera susceptibles de generalitzar, ja que es tracta de només un participant de cada sexe, una comparació de casos únics. A més també seria recomanable fer una primera entrevista inicial per coneixer una mica més als participants , la qual cosa propiciaria més informació sobre la historia personal , la gravetat de l'afectació. En relació amb aquest aspectesorgeix el dubte de com establir criteris d'inclusió que mesurin el nivell de desenvolupament deis participants per obtenir una mostra més heterogenia quant a capacitats cognitives-socials

Les contribucions d'aquest estudi serien posar en relleu la necessitat d'aprofundir en la recerca de les diferencies de genere quant a la simptomatologia Aspergerdes d'un punt de vista psicoanalític, i també reduir el distanciament que hi ha entre la psicoanalisis i lainvestigació. És un dels correntsque encara que en l'ambit academic sembla que cada cop a les institucions d'estudis superiors es dona menys espai, a l'ambit de la intervenció tant privada com pública són molts els professionals que fan servirles seves tecniques amb els pacientsi que estan en continuaformació per ampliarels seus coneixements i continuar reinventant la disciplina.

Enunfuturseriamoltinteressantrepetirl'estudiambunamostramésamplaicomprovarsilahipotesiplantejadaesconfirmaría,iaméssiestrabendiferenciesambpoblaciódelamateixaedatneurotípiques,ifinsaquinpuntesdonenaquestes divergencies.