top of page

Activitats densenyament i esdeveniments públics.

Els presents "flyers" donen compte de les nostres activitats d'ensenyament i difusió de la psicoanàlisi realitzades en aquests darrers
anys. En primer lloc, els grups de lectura i reflexió estructural dels textos de Freud i Lacan.
Una Transmissió que no només s'endinsa en el marc teòric sinó així mateix en una clínica psicoanalítica la base de la qual comporta el diagnòstic diferencial.
En segon lloc, el nostre treball d'extensió, tractant temes d'actualitat als nostres cicles de "Cinema i Psicoanàlisi" que estem sostenint ja fa moltes dècades.

 

Grups de Lectura de textos

181649_3481123de3554994adc2fc6e748c73ea_mv2.webp

Els grups de lectura es basen en un treball mancomunat on a cada reunió un dels membres, i de manera rotativa, comptarà amb l'obligació de portar un resum del text en qüestió. A partir d'aquí s'anirà revisant i complementant la lectura amb la feina de tothom i la supervisió del coordinador que anirà establint les articulacions que va armant estructuralment el programa. En definitiva, és un treball d'encadenament de textos de Freud i Lacan portant el grup a la construcció de la teoria psicoanalítica, sense oblidar gaire menys la part clínica que aporta, en si mateix, cada text.

Esdeveniments Públics i Espai de "Cinema en clau psicoanalítica"

Her cartell_11zon.webp

Trobada a "Amics UNESCO" per debatre sobre els efectes de la Intel·ligència Artificial en la convivència humana i els seus efectes en allò cognitiu i l'aprenentatge. Tenint en compte a més l'advertiment de Jacques Lacan, que afirmava que els riscos per a l'espècie humana del desenvolupament de la IA eren més grans que les bombes termonuclears.

il-divo copia 3_11zon.webp
181649_dfab3d5a19a24862962745661a1ea90d_mv2.webp

Un debat sobre el possible futur futur de l'autocràcia a occident com a resposta a les coordenades geopolítiques del segle XXI amb un reforçament de l'autoritarisme i un declivi dels drets democràtics al món

181649_f9d8281177354fbaa992a04f3ba83ddbmv2.webp

La declinació del nom del pare ja anunciada per Jacques Lacan a finals de la dècada dels 50, del segle passat, propicien una caiguda de consistència en les formes i la construcció de la sexuació humana propiciant noves suplències i fragilitats en la sexualitat humana.

181649_d8cfb20db84448628aea88357c443842_mv2.webp

El buit com un constructor elemental en tot individu, produït per la pèrdua irrecuperable de la nostra condició animal en allò real i en conseqüència que permet l'anudament del que és humà a la langue, és a dir, a un llenguatge.

181649_1528c16fbf1445bda76076e4911fc9b1mv2.webp

A la UNESCO Barcelona iniciem un debat sobre els llaços i soledats en la convivència hunama, fruit del buit contituent de la nostra estructura inconscient que hem anat dirigint en cinc sessions amb un espai final de conclusions.

181649_90cd20bba9814797823450a8a2f8b394mv2 (1).webp

Quatre presentacions al voltant del discurs buit que habita al nostre univers contemporani i reforçat en les noves tecnologies, amb la declinació dels discursos veritables i que afecten la pròpia transmissió i interès social per la psicoanàlisi.

181649_03113342d9d449a0aae412387cac3bd0_mv2.webp

Cinc sessions en què es recorre de manera didàctica el concepte de “la premissa universal de penis” i el complex de castració, evidència clínica que li va permetre a Sigmund Freud en el seu moment –entre altres variables– construir la teoria psicoanalítica. Jacques Lacan, a la seva obra, intenta elevar aquesta categoria de la falta freudiana a la lògica del teorema de la incompletud, introduït per Kurt Gödel, amb el concepte de l' objecte a com a Real, intentant aportar sense gaire èxit evidència científica a la irrefutable constatació clínica del complex de castració.

UNESCO2.webp

Espai de conclusions del cicle de "Cinema en clau psicoanalítica" sobre la dona, on es visualitza que a la nostra època, d'aparent apoderament femení, la nostra societat actual no deixa de degradar profundament la condició femenina en una ideologia de la igualtat de sexsos davant de lequitat de les diferències sexuals que és una qüestió ben diferent. On a més, es constata l'equívoc entre gènere -aplicat des de sempre a les coses i animals- davant del sexe, com a part indefugible de la sexuació humana.

181649_3d35a0e1ae2c42fbb364cfbe255b28dcmv2.webp

Què vol una dona?
L'oquedat, fer mal a l'home davant l'enveja de penis o de no ser com ell tan simple, sense tantes hormones d'aquí?
No! No és això el que vol una dona. I encara menys l'enveja de penis, encara que d'alguna manera pugui guiar la seva vida.
Una dona no s'interessa exclusivament per l'odi cap a l'home, com pensava Freud al començament de la construcció i que al final dels seus dies va rectificar incloent-hi la femeneïtat en el descobriment d'un “nou continent” mental.
L'odi cap a l'home són construccions primàries del femení però de cap manera és la complexa brúixola que guia l'ésser de la dona.
En el fons, l'odi per l'enveja de penis atribuït a la noia és més un fantasma masculí que una altra cosa.
Doncs no és fer mal a l'home el que vol en primera instància una dama; és més, fins i tot potser li importi molt poc com se les arregla el "mascle" en la seva sexualitat.
Una dona anhela capturar la seva sexualitat, fer-se propietària de la seva joia.
Això és el que realment vol una dona!
En una paraula, dominar la condicció constructiva de la seva sexualitat. I en aquesta tasca s'escindeix entre aquest gaudi sexual adquirit per "prepotència de la feina" i l'amor.

cine.webp

Quatre sessions on es repassen els canvis d'aquests darrers seixanta anys, des de la ingenuïtat “hippy” al “narcinisme” de la nostra actualitat.

3f1197_cb173367c2064fde916fb8535b413183mv2_d_3775_2659_s_4_2.webp

En aquesta sessió s'exemplifica com en la dona l'odi a allò masculí i l'enveja de penis té expressió quan es produeixen desestructuracions profundes en la subjectivitat femenina i on l'home, tenallat en el seu fantasma, es veu reduït a una profunda estultícia amb gran freqüència .

3f1197_89c4d5166f824bdf8782fb02f2c594e7mv2_d_2481_1654_s_2.webp

Tres sessions on es recorre la fecunditat del mal i la seva articulació cínica i de doble discurs social. Qüestió d'"un malestar a la cultura" que va pujant de "volum" en la nostra actualitat de les noves tecnologies.

3f1197_5c25a03bb9d64f5593dc050ed116ecb8mv2_d_2458_1739_s_2.webp
3f1197_62c729ca868b41aaa2dd60860172c989mv2.webp
3f1197_2298b727c1e64c5a995ae02c742df395mv2_d_1584_1600_s_2.webp
3f1197_71ee4b035c6a43dc91af337a7f52b494mv2.webp
3f1197_4d340da0257d49de8d20e8f90a99ace5mv2_11zon.webp
conf.webp
3f1197_1712b6cb6100461e9d285f8c96376f4emv2.webp
3f1197_0201c7047640435c8e03c96250f3d154mv2_d_1636_2476_s_2.webp
cine2009.webp
Mesa Redonda 2007_11zon.webp
Cine2008.webp
Cicle de cinema i psicoanàlisi
3f1197_4e86661eb46d4131ae19603ff02e7c73mv2_d_1748_2476_s_2.webp

​© 2019 Hugo Monteverde.

Disseny web: Pablo Schvarzman

bottom of page